Ruta pel Cabrerès

Estreno aquest nou bloc amb una sortida que és de les millors que he fet: Magnífica ruta, excel·lent companyia i bon àpat, es pot demanar mes?

Avui hem fet una d’aquelles sortides per a recordar. En Joan ja fa temps ens havia proposat de fer una ruta per la zona del Cabreres més oriental i finalment el dia de la vaga general hem aprofitat la coincidència de tenir festa tots per fer-la.

Sortim sobre les 9 del matí de Sant Feliu de Pallerols en direcció a la muntanya de la Salut, la mole que tenim davant impressiona per la seva alçada i verticalitat,  ja comencem a pressentir que per pujar “allà dalt” haurem d’enfrontar-nos a rampes de les dures.
El camí comença a pujar per una pista molt trencada i tècnica, un tram d’aquells que si comences a encallar-te vas fent el centpeus tota la estona però que si aconsegueixes anar passant tots els obstacles resulta molt divertit i gratificant,penses… no sé com carai he pujat per aquí, però ho he fet! Després de creuar la carretera que va fins al Far ens endinsem cap a la part més alta per fagedes on a penes entra la llum, les rampes fan por i

com diu en Joan val més no mirar més enllà de la roda del davant… ni fixar-se gaire en el pulsòmetre que ja fa pudor de cremat, el camí puja dret com un espàrrec! Per sort les pluges de la setmana passada no han enfangat els camins i el terreny te la humitat justa per donar una tracció òptima sense frenar  massa la roda.
Arribem al coll d’Uria on tornem a veure el Sol i ens aturem a menjar una mica, ja hem fet el més dur de la sortida i ara ve la part més agraïda, sense grans desnivells i amb magnifiques vistes, el dia és esplèndid , llueix el sol i bufa un lleuger aire que ha netejat l’atmosfera permetent-nos contemplar embadalits els espectaculars paisatges de la
........................................................................zona.

En arribar al llogarret del Torrent de la Teuleria ens pillem el primer “colocon” paisatgístic, en front nostre s’obre de sobte una impressionant vista aèria de Falgars d’en Bas amb el Puigsacalm i el Pirineu al fons, a la dreta i quasi amagada pels cingles es veu la Vall d’en Bas, molt més avall, diminuta.

La següent aturada, després d’una bona tanda de bonics i divertits corriols, és Sant Corneli (patró dels menyspreats?) on baixem una mica més fins on trenca el cingle per gaudir d’una vista extraordinària, imagineu-vos veure Tavertet i la petita vall on es troba a vista d’ocell, una petita plana just a sobre dels cingles del mateix nom i envoltada per altres varis cingles, un paisatge  hermosament  trencat, realment feréstec! Ens fem un grapat de fotos i tornem cap a munt per passar el coll que ens separa de la vall de Rupit i fer de baixada el corriol més bonic i divertit del dia, un estret tobogan sense a penes pedres, que segueix les ondulacions de la dreta vessant de la muntanya, travessant de dalt a baix una bella fageda…  les sensacions  son indescriptibles i per tant ni  provo de fer-ho!

Pujant per la carretera que porta de Rupit cap a Olot, amb l’avorriment que dona l’asfalt es comença a despertar la gana, en Joan diu que una mica més amunt a l’Hostal de la devesa es menja molt bé i a bon preu, no en parlem més doncs, cap a dinar que son quarts de dues i ja portem prop de cinc hores en bici. El menú molt bé, bastants plats per a triar i de qualitat, em demano patates farcides de primer i peus de porc a la brasa de segon, de postres hi ha bufet lliure… hi ha gana i tot està molt bo, a les postres em prou feines em queda un racó buit. Uffff ja he tornat a menjar massa!
Per sort ja només ens falta pujar una mica fins a situar-nos per sobre de la Salut,
........................................................................prop del paratge anomenat de les roques 

encantades i baixar cap a Sant Feliu de Pallerols. Poc abans d’arribar-hi  fem una aturada al volcà de Sant Marc, que en lloc de tenir una caldera de foc hi trobem una curiosa font que intermitentment escup l’aigua a varis metres com si la ejacules i ho fa fumejant… però l’aigua surt fresca!!  Raro raro raro… per si de cas no en bec gaire. La resta de la baixada es per un corriol també molt bonic travessant la última fageda.
Ha sigut una sortida realment molt bonica i ja parlem de fer-ne properament una variant amb punt de sortida i arribada a l’hostal de la devesa.
.

Em sap molt de greu però aquesta vegada no hi ha track del recorregut  perquè em vaig deixar el GPS a casa, la neurona encarregada de recordar la llista de coses a portar, ja no emmagatzema més que: bici, casc i aigua, la resta va a l’atzar!!

1 comentaris:

el sotaescala ha dit...

ok carinyo , he rebut la primera entrada en blogger, tot molt be, totes les fotos del dret . smuackkkkkk . roser

VISITES

Amb la tecnologia de Blogger.

Seguidors