Pel camí de Sant Jaume


Dons sembla que estem en ratxa de sortides maques, avui amb en Pere hem anat a fer una exploració del camí de Sant Jaume, volíem veure si era factible baixar des de Sant Pere de Roda fins a Pau per una trialera (el Camí per anar-hi a peu) en lloc de fer-ho per la carretera tal com marca el recorregut. Casualment el divendres passat a TV3 van emetre el primer capítol del camí de Sant Jaume sobre aquest mateix trajecte que hem fet, és molt interessant i podeu veure’l  al final de la crònica.

Hem deixat la furgo a Figueres prop de l'estació per a agafar el tren fins a Llançà, pugem les bicis  sense cap problema, com podeu veure a la foto anàvem sols però no sé que pot passar a l’estiu quan els trens cap a la costa van plens. A Llançà anem cap al port on comença el camí de ronda que ens portarà fins a Port de la Selva em triat aquesta opció perquè es circula més tranquil, amb millors vistes i sempre que es pugui res d’asfalt. La primera part que correspon al terme municipal de Llançà malament… moltes escales, està en força mal estat i caure de la bici vol dir caure pel penya-segat no aconsellem fer-lo (al track ja em posat el recorregut per carretera en aquest primer tram) al Km 6 de la carretera
trobem un indicador a l’esquerra que posa platja Cau del Llop, baixem i ja trobem el magnífic camí de ronda fet de nou que ens permetrà anar fins a Port de la Selva vorejant l’aigua i sense posar ni un peu a terra, tot un exemple del que haurien de ser els camins de ronda, aquest tram ja justifica per si sol el viatge si es vol fer en família, amb mainada o acompanyants poc entrenats (assegureu-vos però abans d’anar-hi de que no bufa tramuntana)
Al final del camí de ronda travessem la carretera per anar al punt on comença la pista asfaltada cap a Sant Pere de Rodes, la pujada son 8 Km que es fan bé permetent-nos gaudir d’un dia immillorable, ha deixat de

SELVA DE MAR
bufar la tramuntana d’aquests últims dies i hi ha un silenci i una calma encomanadissa, passem estona pujant sense dir-nos res fent el badoc, captivats per aquest surrealista panorama que s’estén sota nostre i que sembla un muntatge oníric.
Passat sant Pere de Roda, en una petita pineda, agafem el primer camí a l’esquerra direcció Sant Onofre que ens porta a un mirador ara ja sobre la banda de Roses i que ens ofereix una espectacular vista de tota la badia i la plana de l’alt Empordà. Seguint els indicadors direcció a Pau trobem un altre cop la carretera que havíem deixat pe seguir-la un poc més fins al següent camí a esquerra on la deixarem definitivament per començar la .trialera .de .Pau ..que .és .el .motiu .de .la
........................................................................ sortida d’avui.

La trialera resulta ser molt exigent, demana un alt nivell tècnic, la primera meitat la fem quasi tota sense posar peu però emprant tota la nostra atenció i capacitat (només dir-vos que en començar la baixada vaig posar-me una jaqueta fina i a la meitat estava suant tant com a la pujada) esgraons, girs tancats, passos estrets, molta pedra intimidadora… dona yuyu però resulta molt entretingut i divertit, és un exigent exercici tant físic com mental. La segona meitat entre que ens trobem un ramat petit de xais escarriats que va aturant-se, deixant matèria relliscosa davant nostre i que la dificultat i perillositat del terreny augmenten notablement hem de fer força tros a peu.
El tram de Pau a Pedret i Marzà no te més complicació que la d’anar trobant els senyals del camí, sembla que la pintura groga de senyalització va cara. A mig camí ens hem trobat la pastora que entrevisten al reportatge de TV3 que deia abans, amb el ramat d'ovelles, en passant l'hem salutat i li hem dit que ja és famosa. A l'alzada de Marzà ja son les dues de la tarda i ens desviem uns cinc-cents metres fins a la N-260 de Figueres a Portbou per aturar-nos a dinar al restaurant “el frenassu” vaja nom jajajajaja. Està ple de treballadors dinant (bona senyal) i ens posem en una taula al costat del finestral que  dona al porxo on hem deixat les bicis, tenen un menú de 10€ iva i Café inclòs, quedem molt satisfets, el menjar és bo i abundant servits a demés per una jove i simpàtica cambrera, marxem encara somiant truites…  La resta del camí fins a Figueres és de molt bon fer (sort perquè la vedella a la jardinera em surt per les orelles) amb molt poc desnivell a estones per pistes i altres per asfalt passem Peralada vorejant la muralla del Castell i ens perdem una vegada més a Vilabertran (de veritat, la senyalització és molt pobre) arribem a Figueres just per la banda on havíem deixat la furgo al matí. Avui no muntem la dutxa portàtil, estem en un aparcament al costat del col·legi “el fossos”  hi ha força anar i venir de mares i podríem acabar tenint que secar-nos als locals de la policia urbana, jajajaja.


Podeu descarregar-vos la ruta a WIKILOC
.


Si utilitzeu el navegador Internet Explorer és possible que no pogueu veure el video
deixeu aquesta patata de navegador i descarregueu-vos el Google Chrome o el Mozilla Firefox.

2 comentaris:

Quique ha dit...

Hola Jordi. La sortida al Turó, en principi serà el dimecres 10 de novembre. En breu penjaré al blog una foto del recorregut. La primera part és molt suau i a partir de Sta. Coloma hi ha un aperitiu per ja a Arbúcies iniciar la ascensió per on vosaltres veu pujar. Aquests dilluns amb en Txema i en Dani pujem fins a Sant Hilari, si et vols apuntar...
Salutacions

Jordi ha dit...

Ok ens veiem del dia 10!

VISITES

Amb la tecnologia de Blogger.

Seguidors