Pel camí de Sant Jaume - segona etapa


Avui hem fet la segona etapa del camí de Sant Jaume que transcorre entre Figueres i Girona, és un ruta de molt bon fer pels suaus desnivells que hi ha i molt interessant dons segueix l'antiga Via Augusta dels romans. Hi trobarem un seguit de petites poblacions amb forta personalitat que ens recorden que en altres temps van ser fites importants de  l'antic Camí Ral entre Figueres i Girona.
Per fer aquesta ruta no ens cal agafar el cotxe, carreguem les bicis en el tren a l’estació de Girona, i fem el camí de tornada en bici, cap problema per a transportar les bicis dons és divendres i el regional de les 9 del matí va  quasi de buit fins a Figueres, de fet ni tant sols passa el revisor a demanar-nos el bitllet.

Sortim de Figueres pel carrer d’Ausies March en direcció a Santa Llogaia d’Alguema, abans d’arribar-hi deixem la carretera i prenem un camí sense asfaltar a mà dreta que ens portarà a Borrassà, el primer dels interessants poblets que veurem en aquesta ruta.

Esglèsia de Borrassà
A Borrassà l’església amb el seu imponent campanar propi d’una població molt més gran ens deixa clar que aquest no és un poble d’orígens humils i exclusivament agrícoles. Seguim per  camins sense asfaltar ara cap a Pontós, el dia és solejat  i el terreny amb petits turonets i bones vistes fan molt agradable el trajecte, ens perdem una vegada més per la mala senyalització i anem a parar a dalt d’un turonet on hi ha una torre de telegrafia òptica del S. XIX.  Ja que hi som aprofitem per pujar-hi i gaudir de les àmplies vistes que ens ofereix de bona part del recorregut que hem fet i del que ens espera, la panoràmica que hi ha a dalt esta feta des d’aquí, també podem veure que Pontós es troba quasi a sota nostre i que per arribar-hi hem de prendre la baixada que hem deixat abans. Pontós no te una gran església com Borrassà però si algun edifici senyorial amb molt caràcter tot i ser una població encara més petita, quatre cases contades! S’hi han trobat restes d’un poblat ibèric i d’una vila romana.

Vista de Pontós amb Rocacorba al fons
La propera fita és Bàscara, la població més gran i durant molts segles el punt estratègicament més importat per a el control de pas pel camí Ral. Esta documentada l’existència d’un hospital al S. XIV i durant la Guerra del Francès  les autoritats napoleòniques designen Bàscara com a capital de districte del departament del Ter. Per arribar-hi fem pot ser la única excepció al recorregut marcat del camí de Sant Jaume: en lloc de fer-ho pel pont de la N-II o fem per la llera del riu Fluvià un centenar de metres abans del pont. En aquest punt tenim dos opcions per a seguir el camí fins a Medinya: podem fer-ho seguint el recorregut de la Via Augusta per la banda oest en direcció a Vilademuls o bé per la banda oriental en direcció a Orriols, decidim aquesta última degut a que les obres del TGV barren el pas de la primera opció en diferents punts.

El Castell d'Orriols
Després de salvar el desnivell més important de la etapa  arribem a Orriols  un altre bonic poblet amb un noble castell  molt ben conservat,  (en una de les seves arestes s’hi pot veure esculpida una petxina de Sant Jaume) L’any  1830 en constituir-se una companyia de diligències que feia el trajecte de Barcelona a Figueres,  Orriols és escollit com a lloc de parada i de canvi de cavalls.

Seguim ja de baixada cap a Viladasens, on no trobarem cap edificació destacable però que en conjunt  és molt digne i manté l’encant dels poblets que no han patit els efectes negatius de la “modernitat”.  En època romana la Via Augusta creuava el municipi; a la Plana,a llevant del poble, s'ha identificat una edificació romana que podria correspondre a la mansio (hostal a tocar de la via) de Cinniana, que va donar nom a la riera Cinyana.

Ermita de la Móra
Com que ja son la una ens hi aturem a dinar, a la plaça hi ha el restaurant  Can Lladó  -menú de 9€ iva i cafè inclòs-  on ens permeten entrar les bicis en un recinte tancat del restaurant per a que puguem menjar tranquils. El dinar correcte, el tracte agradable, i bon cafè.

Reprenem la marxa cap a Cervià de Ter, població que també travessem no perquè les senyals així ens ho indiquin  sinó que ho fem buscant-les (en arribar a les poblacions les senyals grogues desapareixen misteriosament i ens veiem obligats en cada poble a fer una petita gimcana en busca del camí, preguntant als veïns  i fent anades i
Nucli medieval de Cervià de Ter
vingudes pels carrers, no sé si això és premeditat per obligar-te a conèixer-lo millor  i a establir contacte amb els seus habitants o si és per  manca de pressupost en pintura, en qualsevol cas és molt positiu perquè si es fes aquesta ruta sense entrar en els seus pobles perdria  gran part del seu encant)  Molt interessant el seu centre històric amb restes de la muralla medieval.

Sortim ja en direcció a Girona  travessant les extenses deveses de pollancres que trobem vorejant les ribes del Ter  i  Passem Medinya on es retroben les dos vies provinents de Bàscara per seguir ja en una sola cap a Girona.


Deveses de pollancres a Cervià de Ter

Passem  per un bonic i tranquil camí que dona la volta a la muntanya de Sant Julià de Ramis fins arribar a la N-II. Arribats aquí cal anar amb molt de compte perquè el curt tram que  hem de fer sobre la N-II  és molt perillós, diria sense temor a exagerar que és extremadament perillós, (imagineu que heu de creuar contra direcció l’accés a l’autopista, passant entre els vehicles  que prenen l’accés i els que segueixen per la N-II, el trànsit és molt dens i no està clar qui tirarà recte per la N-II i qui en l’ultim  moment girarà cap a la dreta per on estem creuant... i que un cop heu  creuat  cal seguir endavant entre la tanca de protecció i els vehicles que venen  a tota velocitat sense que hi hagi cap espai per a passar, la línia blanca de la carretera està a tocar la tanca! Qualsevol camió que s’arrambli una mica se’t pot endur per davant, no hi escapatòria) permetre que el camí de Sant Jaume passi per aquest lloc és d’una irresponsabilitat absoluta.

A Sarrià de Ter, com ja és habitual,  tornen a desaparèixer les senyals del camí i hem de preguntar com arribar fins a Girona.  Sobre el pont que travessa l’Onyar a Pedret i amb la Catedral i Sant Felix al fons donem per acabat aquest tram del camí, que m’ha agradat molt i recomano a tothom. No el qualificaria com a bon recorregut BTT però si com a magnífic recorregut cicloturístic

Podeu descarregar-vos la ruta a WIKILOC

Perfil etapa Figueres - Girona



Si utilitzeu el navegador Internet Explorer és possible que no pogueu veure el video
millor descarregueu-vos el Google Chrome o el Mozilla Firefox.

0 comentaris:

VISITES

Amb la tecnologia de Blogger.

Seguidors