Caminada per la serra de Rodes



Aquesta és una interessant ruta per l'Empordà més primitiu, terres plenes de dòlmens i llegendes, adobades per la Tramuntana i mil focs.
Sortim de Palau-saverdera i prenem el camí de Sant Onofre, una petita ermita penjada de la paret sud de la serra, una taca blanca enmig de la roca pelada visible des de l'altre costat de la plana alt empordanesa. El pendent aviat es fa fort i el camí puja esgraonat entre roques, més amunt seguim una estona el rec de Sant Onofre que degut a les últimes pluges baixa amb un agradable remor d'aigua clara i fresca. En el replà on es troba l'ermita ens aturem un moment per fer unes fotos de l'àmplia vista de la plana, com que en una sola imatge és impossible captar tota la seva extensió faig diverses fotos, una seguint l'altra per després ajuntar en una panoràmica. 
Continuem pel camí que porta al màs Ventós -nom molt apropiat- avui convertit en una acollidora àrea d'esbarjo on aprofitem per esmorzar una mica en una de les taules que hi ha a la pineda. 
Després del breu recés seguim cap a Sant Pere de Rodes pel camí de Santa Elena on es troba l'església preromànica envoltada de les restes de la població fortificada de Santa Creu de Rodes
Poc després arribem a Sant Pere, ja cauen algunes gotes i gairebé no ens aturem, per visitar-lo és millor dedicar-li un dia i anar en cotxe. 


Prenem el camí que puja cap al castell de Sant Salvador de Verdera on tenim previst atacar els entrepans que portem, però a dalt ens trobem un grup de jubilats francesos de pícnic amb els que no podem compartir el 
reduït espai perquè portem dos gossos, un d'ells, la Tuca, jove i esbojarrada que ja els està ficant el nas a les carmanyoles, llàstima perquè des del mirador anomenat el Salt de la Reina hi ha una visió incomparable de tota la comarca. 


Continuem per la carena en direcció a Roses, comença a ploure i encara que ho fa amb parsimònia, cap a Girona es veu un cel fosc, presagi de pluja més forta… millor passar la cresta aviat que si plou gaire pot ser perillosa.


És un Recorregut espectacular amb magnífiques vistes tant cap a la costa com cap a l'interior però no es pot badar perquè el terreny és molt escarpat i una caiguda pot fer molt de mal -aquesta part del recorregut no 
és apte per a fer quan bufa tramuntana forta o si es va amb nens, porucs o gent amb vertigen-  Finalment mengem just a sobre de la urbanització Mas fumats de Roses el punt de tornada a Palau-saverdera. 


Després de tant grimpar per la cresta saltant de roca en roca, pujant i baixant a quatre grapes, ens fa estrany trepitjar l'asfalt, sembla que s'ha de moure en qualsevol moment... La resta del camí planeja al peu de la serra travessant urbanitzacions i alguns racons de naturalesa encara acollidors. 






 


0 comentaris:

VISITES

Amb la tecnologia de Blogger.

Seguidors